Resum sessió
En aquesta sessió coneixerem, a partir d’estratègies introspectives vinculades als principis de l’ètica de la cura, la relació entre el món emocional propi i l’entorn. Les condicions ambientals, socials i polítiques influeixen transversalment en la nostra identitat i emocionalitat, tant individual com col·lectiva. Reflexionarem sobre el concepte “agents de canvi” en tant que persones i comunitats actives en la creació o modificació d’aquestes condicions. A partir d’una dinàmica vivencial i corporal, reconeixerem a l’altra i visibilitzarem de quina forma es teixeixen les relacions que ens connecten. Incorporarem l’agraïment a partir del “jo” en relació amb les altres, tornant a la reflexió de la interdependència.
Idea força
Teixim relacions amb respecte i cures reconeixent-nos com a éssers interdependents.
Conceptes clau
Interdependència, cures, vulnerabilitat, corresponsabilitat, límits interpersonals i intrapersonals.
Objectius
- Reflexionar sobre la necessitat i importància de relacionar-nos posant la vida al centre.
- Conèixer l’ètica de la cura com a proposta que posa el focus en les persones i la sostenibilitat de la vida.
- Conèixer els límits de les persones i la importància de respectar-los.
Dinàmica
PRIMERA PART
1. Presentació (20’)
1a. Recordem el que hem fet (5’)
1b. Joc inicial d’emocions (15’)
SEGONA PART
2. Contrastos (75’)
2a. Necessitats i cures – ètica de la cura (35’)
2b. Relacions de poder – guiatge mà (40’)
TERCERA PART
3. Tancament (25’)
3a. Tancament (15’)
3b. Sistematització dels aprenentatges (10’)
Material de l’educadora
Cartes ‘Konekta’, cartell DIN-A4 “Què puc fer jo? Què podem fer com a societat?”, post–its
Requisits tècnics
Equip de so, aula polivalent
Presentació
Recordem el que hem fet
En aquesta primera part, recuperem les idees claus de la darrera sessió a partir de la pregunta:
“Què recordem de la sessió anterior?”
Joc inicial d’emocions
En aquest mòdul treballarem les emocions i, per tant, la dinàmica inicial serà per connectar amb aquestes.
- Distribuirem en cercle les cartes de Konekta al terra de l’aula. En aquestes es trobaran escrits els noms de diferents sentiments.
- Demanem a l’alumnat que camini lliurement per l’aula mentre es reprodueix la cançó.
- Mentre caminen, els convidarem a escollir una de les cartes responent a la següent pregunta:
- Quina de les emocions em representa avui?
- Quan hagin escollit la carta hauran de parar de caminar davant la carta escollida.
- Per acabar, demanem a les participants que vulguin que ens expliquin per què han escollit aquella emoció, o bé, què li fa sentir aquella emoció.
És necessari explicar alguna de les emocions en el cas que no la coneguin.
Contrastos
Necessitats i cures
- Per fer aquesta activitat haurem de separar les taules i cadires, i deixar un espai buit al centre de l’aula.
- En aquest espai buit, farem 3 grans cercles diferents a terra:
Farem un cercle ple amb les cartes d’emocions de ‘Konekta’.
Farem un cercle ple amb les cartes d’emocions de ‘Konekta’.
(Vegeu Annex 1)
- Seguidament, llegim una frase i demanem a l’alumnat que es col·loqui davant de la carta de l’emoció que li generi aquella situació. Si volen, poden compartir la justificació.
- Després d’haver triat l’emoció, preguntem què és el que necessiten per revertir aquella situació, per sentir-se millor, o si identifiquen alguna necessitat concreta (individual o col·lectiva). Quan la sàpiguen, demanem que es col·loquin davant d’aquella necessitat que representi allò que necessiten. Si volen, poden compartir la justificació.
Poden escriure en post-its les idees que surtin i posar-les al voltant del cartell. O compartir-les en veu alta.
-
Per últim, ens mobilitzem al tercer cercle. Els hi demanem que ens diguin què creuen que poden fer per revertir i canviar aquella situació i vetllar perquè no hi hagi discriminació.
NOTA PER A LA DINAMITZACIÓ
A mesura que anem comentant les emocions i necessitats que apareixen per cada una de les frases/situacions introduïm reflexions sobre l’ètica de la cura. Podem relacionar-ho amb aspectes treballats a la sessió anterior, tant de situacions de discriminació com d’alternatives que vetllen per a la no-discriminació.
- FRASES
“Com em sento …
- … si les meves amigues em preparen una festa d’aniversari.”
- … un company de classe no m’ha tornat la salutació quan m’he creuat amb ell.”
- … si molta gent del meu entorn parla el mateix idioma i jo no l’entenc?”
- … si faig un treball de classe i algú canvia el seu nom pel meu, fent veure que és qui l’ha realitzat?”
- … si escolto a les notícies que els conflictes a l’altra part del món s’incrementaran en els propers anys.”
- … quan conec els canvis que implica la situació de marxar a viure a un altre lloc del món” (estudis, nivell econòmic, papers, amistats, rutines, i casa…).
- … si al carrer veig una persona demanant ajuda amb un cartell per recollir diners.”
- … quan m’adono que hi ha gent que no té un lloc on viure?” (desnonaments, expulsió de persones de territoris (colonització, genocidis…), pobresa).
Relacions de poder – guiatge mà
Fins ara, hem identificat com ens sentim en diferents situacions personals i de l’entorn. Així com quines són les nostres necessitats. Cal tenir en compte que, sovint les emocions se’ns queden al cos sent aquest el que respon davant diferents estímuls quan ens relacionem amb les persones o l’entorn. És per això que ara ens endinsarem a experimentar com ens relacionem amb els companys/es i com aquestes relacions afecten el nostre cos.
Amb música de fons:
- Demanem a l’alumnat que es reparteixi per l’aula i que se separin per parelles.
Durant la duració de l’activitat haurem d’estar en silenci i relaxades, parlarem amb els cossos així que haurem d’aguditzar altres sentits per escoltar-nos. Si la classe està agitada, en poden fer tres respiracions conjuntes i profundes.
- Demanem que cada integrant de cada parella es numeri amb “1” o “2”. Amb música de fons, els “1” hauran de guiar amb la mà a la seva parella. Els “2” hauran de seguir la mà mirant-la amb un pam de distància i seguir el moviment. Passada una estona, l’educadora demanarà que canviïn els rols.
- Després, es demana a l’alumnat que s’agrupin en trios per iniciar la mateixa dinàmica anterior, aquesta vegada guiant a 2 persones. Cada un dels integrants ha de passar per cada un dels rols. És important recordar una mirada ample per no xocar, i la cura de les persones.
- Tot seguit, demanem que s’ajuntin en grups de 6-8 persones fent una fila o cadena. La persona “1” guia a la persona “2”. La persona “2” segueix a la persona “1” i guia a la persona “3”. La persona “3” segueix a la persona “2” i guia a la persona “4”. I així successivament. L’última persona només seguirà i no guiarà a ningú. L’educadora anirà demanant a la persona “1” passi a la cua de la cadena per canviar el rol.
- Un cop fets tots els canvis de rol, demanem que s’ajuntin per compartir com s’han sentit durant l’experiència i generar un espai de debat.
NOTA PER A LA DINAMITZACIÓ
No és recomanable fer cadenes de més de 8 persones, ja que el moviment son exponencials i pot ser cansat per a les persones del final de la fila.
REFLEXIÓ
- Què ha passat?
(cal escoltar almenys 3 veus, abans d’entrar en particularitats, també cal recordar que no hi ha respostes bones ni dolentes, que simplement cadascú té la seva experiència) - Com us heu sentit en la primera part de la dinàmica (parelles)? I en la segona (trios)? I en la tercera (cadena)?
- En quina posició et vas sentir més còmode, guiant o quan et guiaven? per què?
- Que va passar quan éreu una gran cadena?
- Quin tipus de poder heu observat?
- Podríeu posar exemples d’expressions del poder o relacions de poder del vostre entorn o de la societat en què ens trobem?
- Creieu que teniu i/o exerciu poder? Creieu que el poder que exerceixen altres persones us afecta d’alguna manera?
El poder és una capacitat inherent que tenim com a éssers humans. Tanmateix, l’ús i manifestació d’aquest varia en funció del context. La paraula poder s’utilitza sovint en diferents àmbits de la societat i moltes vegades té diferents significats. Prové del verb llatí potere, l’origen del qual es troba en l’expressió pote est (“pot ser” o “és possible”), d’on ve el verb poder que nosaltres fem servir. Així, “poder” és la capacitat d’alguna cosa o algú de fer possible alguna cosa.
En el món actual on les estructures de poder són desiguals (poder colonitzat), coneixem la seva expressió com a jeràrquica i asimètrica, i en un foment de discriminacions en què les parts que exerceixen el poder en surten beneficiades a costa de la situació d’opressió de l’altra part. Es tracta d’un poder autoritari i abusiu. A escala global la manifestació del poder generalment opera basant-se en relacions de dominació i explotació (de persones i territoris), on s’abusa de la influència de poder que es té. Aquest abús de poder que perpètua desigualtats estructurals, en que es blinden uns privilegis d’uns territoris i persones, i es rebutja i discrimina a nivell local allò que pot presentar una amenaça pel manteniment d’aquests privilegis.
D’altra banda, pot haver-hi un poder beneficiós pel grup, ben enfocat i utilitzat, tot i que pot haver-hi jerarquia, però que el poder sigui conscient, i l’objectiu sigui col·lectiu i, per tant, cal descolonitzar el poder, tenint en compte tots els impactes de l’ús del poder i assumint responsabilitat dels actes.
Tanmateix, el poder no sempre s’expressa de la mateixa manera. Hi ha persones o rols que per diferents raons tenen més influència de poder. En aquest cas és molt important saber identificar com opera i on opera el poder, i que les diferents parts prenguin responsabilitat a l’hora d’exercir poder. La lògica de poder opera fora de l’òptica moralista de bo o dolent, és a dir, que sigui jeràrquic no és dolent per se. Ni el poder horitzontal és bo per se. En funció del context, el poder es manifestarà d’una forma o una altra.
La capacitat d’agència és també una manifestació del poder. Totes tenim agència per decidir i canviar les coses que no ens semblen bé. Un exemple són les lluites i moviments socials, en què diferents persones s’organitzen i creen col·lectius per transformar aquelles coses que no funcionen. Així doncs, el poder també és una eina possibilitadora, però que cal fer-ne un bon ús. Quina és la motivació que es té? És per beneficiar a les altres persones o és per treure’n profit propi?
Tancament
Teatre Imatge
- Convidem l’alumnat a sortir, d’una en una, al centre de l’aula i fer una posició que representi l’emoció o el sentiment amb el qual ens hem quedat en acabar la sessió.
- Serà una creació en la qual l’alumnat construirà una imatge conjunta a partir de la seva expressió individual.
Sistematització dels aprenentatges
- Abans o després de la dinàmica de tancament, preguntem què és el que ens enduem avui i fem una síntesi col·lectiva dels aprenentatges del dia.
- Plasmem les idees al mural de la campanya.
ANNEX 1
