Resum sessió
Explorem els principis i lògiques que configuren l’economia social i solidària aquí i allà, des d’exemples concrets d’economia en el quotidià i la comunitat de proximitat. Fins a formes d’autoorganització comunitària de dones a diferents localitats, donant espai a la cooperació com a forma alternativa de trobar solucions comunes a situacions compartides.
Idea força
Dins de la comunitat educativa: Cooperar o competir? De quina forma ens vinculem amb el territori? Apropar l’economia o identificar-la en la nostra comunitat?, Reconèixer diferents formes de fer economia, relacionar-nos, consumir, organitzar-nos i cuidar-nos.
Conceptes clau
Interdependència, reconeixement mutu, identificació dels desequilibris a les relacions de poder. Feminisme, solidaritat, reciprocitat, vida en comú, comunitat sostenible, cures.
Objectius
- Posar en valor organitzacions d’arreu del món de dones que satisfan necessitats comunitàriament.
- Reflexionar sobre la sostenibilitat econòmica i social amb alguns exemples.
- Identificar les xarxes d’organització comunitària i interdependència als contextos de proximitat.
Dinàmica
PRIMERA PART
1. Presentació del grup (20’)
1a. Benvinguda i presentacions (5’)
1b. Trenca gel amb noms (5’)
SEGONA PART
2. L’economia social i solidària aquí i allà (40’)
2a. Joc de col·laboració. Els principis cooperatius (15’)
2b. Cooperació o competència? Exemples d’economia en el quotidià (5’)
2c. Experiències comunitàries d’autoorganització al Sud Global (10’)
2d. El robot. Autoorganització contra el capitalisme (10’)
TERCERA PART
3. Tancament (10’)
3a. Cercle de tancament (10’)
* Distribució de temps per a les dinàmiques ajustada a una sessió de dues hores.
Material de l’educadora
Làmines, una per cada experiència. Cadires.
Requisits tècnics
Equip de so i audiovisual per acompanyar les dinàmiques.
Presentació de grup
Benvinguda i presentacions
Introduir el fil conductor del mòdul, sobre economia social i solidària, fent una mica de sondeig si coneixen el terme, a què els sona, etc.
Comentem com treballarem durant la sessió (dinàmiques i reflexió col·lectiva) i establim els acords grupals per al desenvolupament de les dinàmiques des de la participació activa, el respecte, reconeixement mutu i circulació de la paraula.
Trenca gel amb noms
Ens posem tots i totes en cercle per a fer les presentacions inicials amb un joc de ritme grupal, dient el nom de cadascú sense perdre el ritme marcat per als peus de tot el grup. Tanquem la dinàmica una vegada tothom s’ha presentat.
L’economia social i solidària aquí i allà
Joc de col·laboració, endevinar principis cooperatius
Joc Interdependent. Es divideix la classe en grups de mínim 4 persones.
- Hi haurà 10 pòsits a la pissarra, que equival a les rondes que farem. L’objectiu és que no en quedi cap.
- Cada grup tindrà 1 bolígraf o retolador i llibreta per escriure o dibuixar.
- La persona dinamitzadora 10 targetes amb 1 concepte cadascuna (Comunitat, Consum, , Barri, Feminisme, Assemblea, Cooperativa, Democràcia, Solidaritat, Cures, Justícia)
- El joc comença amb un grup a l’atzar (grup 1.) ha de tancar els ulls. La persona dinamitzadora mostra a la resta de la classe una targeta de les 10, en silenci.
- El grup 1 pot obrir els ulls i ha de esperar que la resta de grups posin a la llibreta una pista para el grup 1. Cada grup posarà una pista, una cosa relacionada amb el concepte que ha sortit. Han de decidir si volen escriure (1 paraula) o dibuixar (un o altre) intentant no ser evidents.
- Quan tots estan llestos, el grup 1 torna a tancar els ulls i fem comprovació que ni les paraules, ni els dibuixos es repeteixen, si és així s’eliminen automàticament (per això hem d’intentar no ser massa evidents) deixant menys pistes pel grup 1.
- El grup obre els ulls i amb les pistes que han quedat ha d’aconseguir endevinar quin era el concepte. Si ho enverina, traiem un pòsit de la pissarra, si no ho fa afegim un altre. Això significa que tota la classe guanya o perd, i què és un esforç de totes, fer relacions complementàries, originals, intentant col·laborar perquè altres endevinen, la competència no té lloc.
- Canvi de grup. I es repeteix la dinàmica, amb el següent concepte. El joc permet incorporar debats en cada ronda, mentre es dibuixa o escriu, també a l’encertar o no, sobre l’imaginari, les opcions. A més cada ronda es torna més dinàmic perquè ja se sap l’ordre i els dibuixos i paraules surten més espontanis.
REFLEXIÓ
Es posa en comú que tots aquests elements estan presents a l’economia social i solidària. Els repassem i generem un diàleg al voltant d’aquesta relació, dels uns i els altres, i les representacions que han sorgit.
S’ha utilitzat situacions quotidianes per a representar-les? Quins conceptes han sigut més fàcils o més complexes de comunicar? Quines estratègies permeten que guanyem totes i totes?
Cooperació o competència? Exemples d’economia en el quotidià
Posada en comú dels principis, aclariments de què és i perquè serveix l’ESS.
Podem utilitzar com a suport gràfic, la carta sobre els principis de l’ESS (vegeu Annex 1) de la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària (REAS) publicada l’any 2022.
REFLEXIÓ
- Com es manifesten en el nostre quotidià els principis de l’ESS?
- Què necessitem com a comunitat educativa perquè funcioni?
- Com creiem que és possible fer intercooperació al barri?
- En quins llocs es podrien creuar els conceptes del primer lloc amb els principis?
- Coneixeu empreses, entitats que funcionin d’aquesta manera?
A través de preguntes posem en debat els avantatges i desavantatges de prendre eleccions individuals i col·lectives en situacions concretes.
Experiències comunitàries d’autoorganització al Sud Global
Comentem amb suport d’una làmina (vegeu Annex 2) es comparteixen amb la classe les experiències d’ESS impulsades per dones autoorganitzades, per satisfer les seves necessitats des de la base de suport mutu, hi ha 2 experiències mixtes.
En funció del temps, es poden escollir algunes per a profunditzar en l’activitat econòmica que realitzen els projectes o algun element que hagi cridat l’atenció. És important posar atenció si hi ha alumnes a classe dels països on s’ubiquen algunes de les iniciatives, si és el cas, preguntar i donar espai per comentar en veu pròpia si coneixia experiències, etc.
El robot. Autoorganització contra el capitalisme
Es col·loquen les cadires arreu de l’espai en diferents direccions. L’alumnat s’asseu a les cadires deixant una buida. Una persona del grup es quedarà dret, i com si fos un robot intentarà arribar a la cadira buida mentre la resta del grup ha d’intentar evitar que s’apropiï d’aquesta cadira que pertany al col·lectiu.
Normes: El grup no pot parlar per comunicar-se. Si un d’ells s’aixeca, ja no pot tornar a la mateixa cadira, ha de canviar de lloc. La persona que fa de robot, ha d’avançar per l’espai mantenint la mateixa velocitat i un so distintiu i constant.
La dinàmica es repeteix tantes vegades com a persones vulguin fer de robots, el joc va agafant dinamisme en la mesura que el grup comprèn que és necessari desenvolupar una estratègia col·lectiva.
Quan veiem que el grup després d’un temps, no canvia la dinàmica de competència interna o individualitat, fem un “para i pensa”. Vol dir, fem stop!, i els demanem 1 segon per a pensar, què estem fent?, ens està funcionat? Hi ha alguna altra alternativa per fer-ho diferent? I si provem?, els hi donem aquesta oportunitat de reflexió crítica i autoconsciència per continuar i aprehendre.
REFLEXIÓ
Es poden fer pauses per reflexionar en meitat del joc sobre algunes estratègies que han anat funcionant, per reforçar i que continuïn desenvolupant-la, així com les formes d’organització i de comunicació entre ells.
Tancament
Imatge col·lectiva
Amb tot el grup a una banda de la sala, mirant cap endavant els convidem a sortir d’un en un (per donar temps a l’observació), i a posar-se com a una estàtua simbolitzant allò que he après o m’ha resultat significatiu de la sessió. És a dir, surt una persona i es posa a l’espai delimitat fent una estàtua amb el seu cos i es queda, surt una altra persona i posa la seva estàtua també, i així fins que surt tot el grup i es va conformant un quadre o imatge col·lectiva de tots els aprenentatges, emocions o conceptes significatius.
ANNEX 1
ANNEX 2
