Resum sessió
Fem una coneixença general de les relacions desiguals de poder i el deute extern dels països del Nord Global (colonials) i els països del Sud Global (colonitzats) generades per les relacions geopolítiques globals actuals heretades del colonialisme del segle XVI. Es focalitza aquesta estructura sistèmica en imatges (de diferents territoris però relacionades entre elles com a producte de la globalització) que descriuen situacions que vulneren el dret a la vida i el dret a la no discriminació. Es presenten col·lectius i organitzacions locals i globals que defensen el dret a la no discriminació, oferint també eines i protocols per actuar davant d’elles.
Idea força
Teixim relacions on totes tenim cabuda.
Conceptes clau
Interdependència, discriminacions, corresponsabilitat, convivència, diversitat.
Objectius
- Identificar i contextualitzar algunes situacions d’injustícia i vulnerabilitat que passen al món, facilitant dades sobre les causes generadores de pobresa i desigualtat.
- Conèixer alternatives que fomentin relacions sostenibles.
Dinàmica
PRIMERA PART
1. Presentació (20’)
1a. Presentació educadora i de la campanya COMunitats (5’)
1b. Joc inicial – Qui sóc? (15’)
SEGONA PART
2. Contrastos (85’)
2a. Joc dels recursos – estat del món (45’)
2b. La discriminació en l’entorn proper i llunyà (Secundària) (20’)
2c. Alternatives (20’)
TERCERA PART
3. Tancament (15′)
3a. Mural (15’)
Material de l’educadora
Mural, cartell campanya, pots plastilina, palets de gelat, imatges discriminació, siluetes persones (x6).
Requisits tècnics
Equip de so, connexió internet, ordinador, projector.
Activació de coneixements previs
Presentació de l’educadora i el grup
Presentació de l’educadora i Akwaba. Fem un breu recordatori del que vam fer a la primera fase, i presentem la segona fase de COMunitats: relacions sostenibles a l’escola i al món.
Aquesta segona fase fa un pas més enllà i surt del centre per conèixer com són les relacions en el barri, la ciutat, el món, tot coneixent iniciatives i projectes que vetllen per la no discriminació de les persones.
En aquest moment també presentem el cartell de la campanya, i pengem el mural. Expliquem que al llarg de les sessions utilitzarem el mural per deixar constància de les coses apreses i tractades a cada sessió.
Joc inicial – Qui soc?
- L’alumnat es col·loca en cercle i comentem què és una dinàmica per connectar amb el cos i el grup.
- Al ritme de la música, animem que relaxin els músculs del cos, braços, cames i cap. Movent el cos suau i lliurement. Pugem el ritme corporal, fins a sacsejar, a mesura que puja el ritme de la música.
- Així, em presento dient el meu nom i un atribut que vulgui compartir amb la resta del grup. Alhora que dic l’atribut aixeco els braços, sacsejant-los. Qui comparteixi el mateix atribut aixeca també els braços. Si, per contra, no ho comparteix, els baixarà també sacsejant-los.
- Un cop, tothom s’ha presentat, baixem el ritme corporal i la música tornant a la relaxació inicial.
Amb música de fons:
Contrastos
Joc dels recursos – estat del món
- Distribuïm l’alumnat en taules separades en grups d’entre 4 i 5 persones. Hi haurà dues persones que seran observadores i estaran fora dels grups.
- Repartim a cada grup la silueta d’una persona. Expliquem que han de construir una casa digna amb totes les necessitats cobertes on càpiga la persona. Disposem de 20 minuts per construir-la.
Instruccions per a les observadores:
- Observar materials que té cada grup a l’inici i el color.
- Observar les reaccions del grup i els intercanvis.
- Observar si estan poden construir amb els materials que tenen. Amb quines dificultats o facilitats s’està trobant cada grup?
- Es reparteixen els recursos (plastilina i palets de gelat) segons si és grup de Nord global o de Sud global. Cada grup tindrà palets de gelat d’un color diferent.
Material a repartir a cada grup:
* En cas que calgui fer més de 4 grups, afegim aquests dos grups.
CRITERIS
- Tots els grups tenen el mateix objectiu, però tindran d’entrada diferents recursos per fer-ho.
- Fins a l’espai de reflexió no tenen la informació que cada grup representa diferents situacions de privilegi o situacions d’explotació.
- Només es pot utilitzar el material que donem.
- Es poden fer negocis i intercanvis de materials entre els diferents grups, per fer-ho cada grup tindrà un/a portaveu responsable de dur a terme aquestes negociacions.
- Durant el joc és l’educadora introduirà indicacions i elements que condicionin el desenvolupament del joc.
NOTA PER A LA DINAMITZACIÓ
Durant el joc introduïm elements i indicacions que donin peu a reflexions sobre la no-discriminació i el racisme.
DISCRIMINACIÓ
Repartim targetes d’ETIQUETES als grups del Sud global; podem explicitar d’origen, ètnia, recursos materials per família o col·lectiu, aparença física, creences, orientació sexual i de gènere. Degut a les etiquetes, l’educadora els hi treu alguns materials durant el temps de construcció, aquest material l’ofereix als grups amb privilegis. Exemples: Sou de fora / Veniu a robar / Estàs brut/ No saps parlar-escriure / No t’esforces per relacionar-te / Només busques problemes
EXTRACTIVISME
Repartim passaports als grups del Nord Global. Només els grups que tingui aquest document podran fer intercanvis de material. Els grups que no tenen passaport no podran decidir què és el que ofereixen i què volen a canvi. Els grups amb passaport podran intercanviar amb els grups sense passaport el que vulguin sense el consentiment d’aquests.
- Es demana a les persones que no tenen passaport que surtin de l’aula, i passats uns minuts poden tornar a entrar. En aquest moment l’educadora propicia relacions d’extractivisme oferint els materials dels grups amb menys privilegis i que han sortit de l’aula als grups amb més privilegis. Els grups que han sortit tornen a entrar.
- Per acabar, en 5 minuts vindrà una tempesta, i hem de tenir les cases acabades per poder-nos posar sota cobert.
REFLEXIÓ
Observem les creacions que ha fet cada grup. Les persones observadores exposen allò que han vist durant la dinàmica, i ho analitzen des del seu punt de vista.
Què creieu que ha passat? Com us heu sentit els grups que heu aconseguit construir els habitatges/infraestructures que havíeu de fer? I els que no ho heu aconseguit?
Quines creieu que són les causes que han propiciat no poder fer les construccions? I quins factors han afavorit construir-les? Com ha sigut l’intercanvi de materials?
Creieu que això passa a la vida? Quins paral·lelismes veieu a la vida real a nivell global i a nivell local?
Qui teníeu més recursos s’ha preocupat de com estaven els altres grups? I els qui teníeu menys recursos éreu conscients del que tenien els altres grups?
Què hauria passat si haguessin posat en comú tot el material i haguéssim construït entre totes una casa comuna?
En el joc l’educadora representa el poder d’un territori que té forma d’estat i és opressor i autoritari. Tanmateix, expliquem que no totes les manifestacions del poder son opressores ni autoritàries, que existeixen possibilitats en que l’exercici del poder vetlli pel benestar comú i incentivant la redistribució equitativa de la riquesa.
La situació desigual d’accés a recursos té una herència i causes estructurals. Podem parlar d’una jerarquització del nord i sud global. El nord global fa referència als països/territoris que van colonitzar (o neocolonitzen) i explotar altres territoris i persones amb la finalitat d’enriquir-se. El sud global fa referència als països/territoris que van ser colonitzats (o són neocolonitzats) i explotats, a través de fortes invasions, guerres, robatoris i milers de morts.
Avui en dia encara s’hereten aquestes relacions d’explotació i extractivisme. Parlem del neocolonialisme i que s’expressa de maneres molt diverses. Països del nord continuen enriquint-se de l’extractivisme i l’explotació que exerceixen a països del sud, robant i usurpen les terres. I això es pot mantenir, gràcies a l’ús d’aquestes etiquetes que menyspreen pobles sencers, així es justifica la violència, passar per sobre, com si unes persones valen més que altres. A més tenen legitimitat per fer-ho (els òrgans que tenen el poder a escala local i internacional ho permeten).
D’altra banda, aquesta estructura global també s’aterra a nivell més micro, reproduint la lògica colonial i racista a partir de barreres discriminatives; condemnes pel lliure moviment (fronteres hipermilitaritzades, falta d’accés a serveis bàsics per situació irregular versus facilitats atorgades pel passaport, CIE’s, llei d’estrangeria, etc.), que pateixen gran part de la població.
La discriminació en l’entorn proper i llunyà
- Mantenim els grups de 4-5 persones. Visualitzem (física o digitalment) les imatges seleccionades. Veure Annex 1.
- Per cada imatge escriuran (en un foli apart o en el foli de les fotografies) que veuen, si identifiquen alguna discriminació i el territori on creuen que està feta. L’educadora marca, per minut, el canvi d’imatge.
- Ens asseiem en cercle per l’espai de reflexió.
Aquesta activitat requereix treball previ de selecció d’imatges i situacions amb les orientacions que trobareu a l’ANNEX 1.
REFLEXIÓ
- Com es concreten les desigualtats i discriminacions en la quotidianitat propera?
- Què en penseu de les discriminacions que heu identificat? Observeu alguna relació entre les imatges?
- Es visualitza el vídeo de SOS Racisme:
“El racisme és un atac als drets humans, a la justícia i a la dignitat. És incompatible amb la democràcia real i va molt més enllà d’una col·lecció d’estereotips i prejudicis socialment normalitzats. El racisme és un sistema d’opressió institucional que travessa la quotidianitat de les persones que el pateixen”.
REFLEXIÓ
Podríeu explicar casos o situacions de discriminació que hàgiu sentit, vist o conegueu?
Pensar-nos de manera separada és la primera violència. Assumir que existeix allò “propi” i allò “altre” és difós i canviant en funció dels interessos. En aquest marc de pensament “l’altre” esdevé enemic (deshumanització de l’altre, desinterès o indiferència). La lògica de l’enemic ja es manifesta i es converteix en la construcció de fronteres (físiques o burocràtiques) a partir dels discursos d’odi [28] que exclouen del cercle “propi” allò diferent i que dificulten la vida i vulneren el dret a la no discriminació.
Discursos d’odi [28]: “Foment, promoció o instigació de l’odi, la humiliació d’una persona o grup de persones, així com l’assetjament, descrèdit, difusió d’estereotips negatius, estigmatització o amenaça respecte a aquesta persona o grup de persones i la justificació d’aquestes manifestacions per raons de raça, color, ascendència, origen nacional o ètnic, edat, discapacitat, llengua, religió o creences, sexe, gènere, identitat de gènere, orientació sexual i altres característiques o condicions personals” (La Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància).
“El racisme segueix sent la primera causa de delictes d’odi. Les institucions segueixen sent responsables de l’incompliment dels drets de les «víctimes» de racisme –que sovint acaben revictimitzant– i de la manca de mecanismes eficaços de reparació del dany. El discurs racista i les pràctiques i polítiques institucionals van de la mà, es retroalimenten, sent el primer al mateix temps causa i conseqüència de les segones.” (Dades extretes de SOS Racisme).[29]
Alternatives
Després d’haver parlat en concret de diferents situacions de discriminació que operen en el món en que vivim, presentem l’existència d’organitzacions, projectes i alternatives que fan front a aquestes discriminacions i vetllen per defensar els drets humans.
- Visualitzar la presentació PowerPoint “Actua davant la discriminació” (Vegeu Annex 2)
- Es comparteixen els exemples de lluites i eines a l’abast per fer front als discursos d’odi i discriminacions i en defensa dels drets de les persones en:
- ENTORN LOCAL
- ENTORN GLOBAL
- Expliquem què podem fer si som víctimes d’algun tipus de discriminació:
- Reproduïm el vídeo: “Si alguna vez sufres racismo, contacta con el SAiD”
Introduïm el Servei de denúncies a:
https://afrofeminas.com/category/denuncia/
-
Expliquem què podem fer si presenciem una situació de discriminació.
Davant el racisme: ACTUA!
Informació adaptada de SOS Racisme
https://sosracisme.org/com-podem-actuar-davant-una-discriminacio-racista/
Si veus una situació de racisme, si pots, no passis de llarg. Sense posar en perill la teva pròpia seguretat, apropa’t i fes-li saber que estàs allà, demana-li si necessita ajuda o ofereix-li el teu testimoni si el necessita.
Si estan assetjant a una persona a un lloc públic, pots posar-te al seu costat, i donar-li conversa per donar-li suport amb la intenció de que la persona assetjadora s’allunyi i deixi d’assetjar-la.
Si es tracta d’una agressió o sempre que consideris que és necessari, pots avisar a la policia trucant al 112.
Si has patit una situació de racisme o discriminació (o si la vols comunicar com a testimoni), tingues en compte que denunciar és el primer pas per posar fi a aquestes situacions.
Demana ajuda a un adult per:
- Recollir tota la informació possible (data, hora, lloc, etc.).
- Fixa’t bé en qualsevol detall que pugui ser important (el físic, la roba, símbols com tatuatges o altres).
- Demana, quan sigui possible, fulls de reclamació, rebuig, etc. i queda’t amb una còpia
- Demana ajuda als possibles testimonis.
- Hi ha càmeres que hagin pogut gravar els fets? Algú amb mòbil o tauleta?
- Si has patit lesions, sol·licita un informe mèdic el més aviat possible.
Tancament
Mural – recollim el què hem après
Al mural de la campanya s’aniran bolcant aprenentatges, continguts i idees clau de la campanya. És important, que en acabar cada sessió s’escrigui o enganxi el que calgui per tal d’anar seguint el fil.
- D’avui és important recollir el que diguin les alumnes en la ronda final de tancament.
- Es farà un cercle i cada alumne dirà “Avui m’enduc…” amb el que hagi après.
- L’educadora o una alumna pot anar-ho escrivint al mural per a que quedi registrat.
[28] Extret de “Guia didáctica. Pensament crític i prevenció de discursos negacionistes entre la joventut”. InteRed.
[29] Extret de SOS – Racisme: https://sosracisme.org/campanyas/delictes-i-discurs-dodi-racista/
ANNEX 1
Orientacions per seleccionar les imatges. Us proposem el següent ordre per mostrar una cadena causal de desigualtat i violència migratòria.
1) Situació desigual i de supervivència en els països d’origen (originada principalment per les desigualtats i els interessos dels països del Nord Global front als països del Sud global)
2) Grups de persones fugen d’aquestes realitats en busca d’una situació més estable i menys violenta.
3 i 4) Rebuda dels països receptors d’aquestes persones, principalment violenta i hostil. Un cop aconsegueixen creuar: situació de precarietat, marginació i exclusió en els països responsables de les condicions de vida dels seus països d’origen. En el pitjor del casos, deportació al país d’origen després d’haver arriscat la vida desplaçant-se.
5) Persones migrants i discriminades institucional, econòmica i socialment s’organitzen per reivindicar la situació de desigualtat estructural i sistèmica que pateixen; el fet que no estiguin regulades generen riquesa a les persones que els hi contracten perquè els hi paguen molt menys, a elles i a l’Estat (en temes d’impostos).
- Inserir imatges que mostrin explotació laboral, humana i mediambiental en països del sud global (per exemple, Bangladesh, Congo, India, etc.).
Explicació
Els marcs de condicions laborals i mediambientals en Àsia, principalment al sud est asiàtic són molt poc exigents fet que facilita a grans multinacionals de ‘fast fashion’ elaborar molta roba amb un marge de benefici molt gran. La producció d’aquestes peces és gairebé ‘cost zero’ per les empreses a nivell econòmic, però molt car a nivell de qualitat de vida per les persones que en treballen i pel medi ambient, ja que són condicions molt precàries (remuneracions molt baixes, poques estones de descans, moltes hores, poc temps de conciliació familiar-laboral, treballadores molt joves, poques proteccions davant riscos laborals. A nivell de medi ambient, mala gestió del residus, contaminació del aire, i de les aigües, explotació de camps de cotó o producció sintètica, i un llarg etc.)
- Inserir imatges que mostrin fronteres, poden ser militaritzades, amb vista d’ocell, etc. Poden ser: el mur Al Yidar, la tanca de la ciutat de Gaza, la tanca de Melilla, etc.
Explicació
Les males condicions laborals, generades per la història colonial i el anomenat “deute extern”, així com les crisis ambientals (generades per l’extracció de materials naturals dels països del sud global per part del països del nord global), entre d’altres factors, acostumen a deixar un escenari hostil de violència i conflictes armats (intervinguts i instrumentalitzats pels països del nord global, de nou pel comerç d’armes). Davant d’aquest context, moltes persones i famílies fugen per trobar en altres països del nord global una millor qualitat de vida. La resposta dels països receptors principals d’aquests fluxos de persones refugiades acostuma a ser negativa, deshumanitzant a les persones a través de la policia de la frontera, de les tanques, i de no garantir els seus drets com a persones refugiades.
- Inserir imatges de barraques o campaments precàris a ciutats receptores de fluxes migratoris.
Explicació
Tot i que a nivell legal es garanteixi el Dret a l’Habitatge digne, no tothom té accés a aquest dret, ja sigui per les seves condicions econòmiques, per la seva situació de papers, per la manca d’acompanyament institucional a les persones migrades o per altres condicionants.
- Inserir imatge de protesta davant del CIE (Centre Internament d’Estrangers).
Explicació
Aquests centres són espais de privació de llibertat per a persones que no han comès delictes, sino que, estan en situació administrativa irregular. Allà el tracte a les persones està aïllat i poc regulat, facilitant el maltracte i la impunitat per part dels funcionaris d’aquest centre cap a les persones preses. Tot i que per normativa ha de ser un espai temporal molta gent passa mesos allà, finalment solen ser deportades.
- Inserir imatge de persones migrades reivindicant el seu dret al treball digne i ben regulat, per exemple: Sindillar.
Explicació
Manifestació de col·lectius i persones treballadores de la llar. Reivindiquen que les tasques que elles desenvolupen estan invisibilitzades i poc valorades, fet que fa que no s’ofereixen cobertures de qualitat i públiques per les treballadores d’aquest sector. D’altra banda, al ser un treball invisibilitzat moltes persones migrants, principalment dones, que no han pogut accedir als papers reguladors de la seva situació a Espanya es veuen obligades a treballar en aquest àmbit sense un marc jurídic – econòmic que garanteixi els seus drets.
ANNEX 2
Exemples d’entitats defensores de drets de les persones migrades a l’entorn LOCAL
Exemples d’entitats defensores de drets de les persones migrades a l’entorn GLOBAL
QUÈ FER DAVANT D’UNA DISCRIMINACIÓ RACISTA
QUÈ FAIG SI PATEIXO UNA DISCRIMINACIÓ DINS L’AULA?
Apropa’t al professorat o referent de convivència amb qui et sentis comòde i fes-li saber. Comparteix la informació al referent, ningú s’enfadarà amb tu. Tu no ets culpable!
Explica-ho a la teva família perquè et puguin ajudar.
També podeu apropar-vos a diferents exemples dels que hem vist com: Afroféminas o SOS Racisme.
QUÈ FAIG SI PATEIXO UNA DISCRIMINACIÓ DINS L’AULA?
Apropa’t al professorat o referent de convivència amb qui et sentis comòde i fes-li saber. Comparteix la informació al referent, ningú s’enfadarà amb tu. Tu no ets culpable!
Explica-ho a la teva família perquè et puguin ajudar.
També podeu apropar-vos a diferents exemples dels que hem vist com: Afroféminas o SOS Racisme.
RECORDA
Hi ha una Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació
que ens empara dins i fora de l’escola.