Taula de continguts
ERII
Espai de reflexió II
Imaginem COMunitats i territoris sostenibles
Resum sessió

En aquesta sessió ens endinsem a partir d’un treball introspectiu i artístic a reconèixer quines són les nostres pròpies comunitats, i com aquestes estan interrelacionades amb la realitat que habitem, per donar una forma final i conjunta a la comunitat en la qual ens agradaria viure. 

L’espai de reflexió l’iniciarem amb una atmosfera calmada i respectuosa, per donar peu i acompanyar el viatge interior que faran les alumnes a partir de la guia de l’educadora. És un espai en silenci on el diàleg serà principalment interior, en les primeres dues propostes que fan referència a la nostra comunitat i a la que ens trobem un cop sortim al carrer. 

Posteriorment, trencarem suaument el silenci, per elaborar conjuntament, i a partir del recorregut personal, un disseny de comunitat del que tothom en participa. Posteriorment, s’obrirà un espai de reflexió, i tancarem amb la sistematització de les idees claus que hagin sortit. 

Idea força

Imaginem comunitats i territoris sostenibles.

Conceptes clau

Estereotips, respecte, convivència, comunitat sostenible, ètica de la cura.

Objectius
  • Reflexionar sobre com teixir relacions sostenibles amb les persones i les comunitats.
Dinàmica

PRIMERA PART

1. Activació de coneixements previs
   1a. On estem? Recuperem els coneixements treballats fins ara (5’)
   1b. Dinàmica introductòria – Em sento bé quan (15’)

SEGONA PART

2. Contrastos
    2a. Com ens imaginem la COMunitat? (75’)

TERCERA PART

3. Tancament
    3a. Ritme comú (15’)
    3b. Sistematització (10’)

Material de l’educadora

Cartolines amb frases, paperògraf (amb tres cercles concèntrics dibuixats), ceres, retoladors, cartellets amb els conceptes. 

Requisits tècnics

Aula polivalent.

Desenvolupament de L’Espai de reflexió II
Imaginem COMunitats i territoris sostenibles
1a part

Activació de coneixements previs

A

On estem? Recuperem els coneixements treballats fins ara

5'
  1. Demanem a l’alumnat, mestres i professorat que formin part de la mateixa rotllana.
!

Complementem i fem memòria de les coses que no recordin. Posem èmfasi amb el títol de la campanya “COMunitats” i el concepte de comunitat sostenible i ètica de la cura. 

B

Dinàmica introductòria Em sento bé quan...

15'
  1. Fem un cercle amb les cadires mirant cap endins.
  2. Una d’aquestes es col·locarà al mig del cercle i demanarem a una persona que s’assegui en aquest lloc. 
  3. Davant la cadira hi haurà tres cartolines amb els inicis de les frases. La persona asseguda a la cadira del centre de la rotllana haurà d’iniciar la dinàmica llegint una d’aquestes frases, fent-la acabar amb el que vulgui compartir.
  4. Les frases fan referència a necessitats cobertes o no cobertes. 
  1. “Em sento cuidada quan…”
  2. “Em sento bé quan…”
  3. “Em sento malament quan…”
  1. Un cop hagi acabat la frase, les persones que empatitzen amb aquesta hauran de canviar de lloc. La persona que es trobava al mig i ha dit la frase també haurà de canviar de lloc i intentar sortir del centre per seure a la rotllana. D’aquesta manera l’última persona en seure es quedarà a la cadira del mig i tornarà a començar la dinàmica amb una altra fase de la llista. Així, successivament.
!

No s’hi val canviar amb els llocs contigus!

2a part

Contrastos

En aquesta segona part treballem amb la creació d’uns mandales, un exercici que ens permetrà establir un espai de diàleg i experimentació a través de l’art. Es tracta d’una activitat per reflexionar al voltant de les necessitats de cures i de vetllar per les altres, d’acord amb els conceptes de comunitat i interdependència. 

A

Com ens imaginem la COMunitat?

75'
  1. Abans de començar expliquem el nom de l’activitat i el procés:

L’activitat està inspirada en “Mandales: de la casa al carrer i del carrer a la plaça”,  Alex Carrascosa, Creart, a DIA-TEKHNE. Diálogo a través del arte, i en “COS-TERRITORI” de la segona fase de FEM ECO.) 

  • Els mandales seran un espai de diàleg i experimentació a través de l’art. És una activitat que té el nom “Com ens imaginem la COMunitat?”. Ja que primer, identifiquem com és la pròpia COMunitat (educativa, familiar, entorn proper), detectant el que funciona i el que no funciona, i després conjuntament pensem com volem que sigui la nostra comunitat.

  • Convidem a treballar amb dibuix no figuratiu, és a dir, que no es pugui reconèixer allò que dibuixem. La proposta és aquesta, ja que, si hi ha elements figuratius (símbols, cares, flors, etc.), es perd la unitat i la nostra mirada es fixa més en les icones individuals que en el global. 

  1. Dividim la classe en grups de treball d’entre 6- 8 persones. Treballem preferiblement a terra.  
  2. Cada grup s’asseu al voltant d’un dels paperògrafs intentant guardar la mateixa distància entre les persones participants. L’educadora explica que en la següent hora farem un recorregut visual i artístic per les diferents comunitats que vivim o ens imaginem, i és per això que ha de ser un espai tranquil i en silenci. Ja que cada persona estarà expressant allò que viu, i per tal de sostenir bé aquest espai vulnerable hem de crear una atmósfera agradable. 
  3. L’educadora comença a guiar i llegir les instruccions per fer la creació artística. És important que sigui de manera pausada i observant com avancen les creacions de cadascú. 

Recomanem posar música tranquil·la de fons. Si l’educadora ho valora es poden fer tres inspiracions i espiracions lentes, retenint l’aire entre inspiració i expiració. 

  • FASE 1

El dibuix de la primera fase el farem en el cercle exterior més gran. El cercle del mig l’utilitzarem a la segona fase.

  • A l’espai de paper que tenim davant nostre dibuixem els espais que habitem i transitem quotidianament, pot ser la casa, el barri, l’entorn… 
    • Quins llocs identifiquem? Quina forma tenen? Quin color? A quina part de l’espai del dibuix ho dibuixem? Quina emoció ens genera aquell espai, ens sentim segures o no? Els camins que recorrem habitualment on els ubiquem? Hi ha algun parc, un bassal, un hort, arbres o animals? On ubiquem aquests llocs dins del mapa que estem creant? Hi ha algun riu, mar, muntanya, bosc o carrer? On els situem?
      Cal dibuixar en aquest mapa tots aquells llocs que considerem importants o necessaris de plasmar en un mapa que representi el territori que habitem. 
  • Posteriorment, sobre el mapa del territori que habitem en procés, proposem a les persones participants que assenyalin aquells llocs que menys els agraden, a on se senten més insegures, on hagin sentit violència, dolor, ràbia, etc. 
    • On estan aquells llocs i com els dibuixem? És un carrer, una part de casa nostra, un lloc llunyà a casa nostra o a prop? Hi ha relacions que no us fan sentir bé? Com són? Hi ha conflictes en el territori que ens afecten de forma quotidiana? Quins? (mineria, extracció́ petrolera, conflictes agroindustrials, turisme…). De quina forma aquests conflictes afecten els nostres cossos? Observem situacions de discriminació i vulneració de drets? Quins? (Hi ha gent que la fan fora de casa seva o no li donen feina pel seu color de pell? Gent que és perseguida per la policia i deportada per no tenir DNI/NIE…)
  • Per últim, demanem que identifiquin:
    • Quins espais i llocs ens fan sentir segures? A quins llocs respecten a les persones, i reconeixen i inclouen les diferents maneres de ser i estar en el món? Com són les relacions que us fan sentir bé? Quins són els espais ens permeten tenir una mirada canviar allò que no ens agrada? 
    • Com s’expressa aquesta rebel·lia/anhel de canvi? Un crit, una paraula, una cançó? On es manifesta: al cap, al cor, als peus, a l’estómac, les cames?
    • Com són els vostres vincles, qui és gent que us envolta? La cuideu? Si és així, com ho feu? Com ho dibuixaríeu? (Potser preparant l’esmorzar a les germanes, potser defensant a una amiga que és assetjada a l’escola o no callant quan veiem una discriminació racista al carrer?) De quina manera tracteu l’altre, la gent diferent de vosaltres, la que forma part d’altres grups socials? 
    • Ara us convido a pensar en què aporteu per fer una societat més igualitària i respectuosa, com us relacioneu amb la vulnerabilitat de les altres. I al revés, com us tracten a vosaltres? Us sentiu respectades, acollides, cuidades pel vostre entorn? 
    • Continueu dibuixant, en silenci, recordeu que aquest espai és el propi de cadascuna. Trobem llocs en poder compartir-ho col·lectivament. Acabem, ens parem a mirar el nostre dibuix, a mirar el mapa. Es troba tot el que volem plasmar en aquest moment?”
  • FASE 2
  • Ara que heu pensat una mica en com és el vostre entorn, allò que us agrada i allò que no us agrada i per tant, que m’apropa a comprendre les diferencies. Espais i persones que vulneren i discriminen, i d’altres que respecten i vetllen pel benestar de les persones, us toca proposar, i fer un pas més enllà al cercle del mig del paperògraf que compartiu. Què us agradaria que canviés? Com dibuixaríeu aquest canvi? Quines persones i animals apareixerien? De quina forma, què farien? En quin espai passaria aquest canvi? Quin seria l’acolliment d’aquest canvi? Seria beneficiós per a tothom? O només per algunes persones? 
  • FASE 3
  • Si ja heu acabat els vostres dibuixos, podeu situar-vos al centre. Ara teniu una estona per pensar aquest espai central, com voleu que sigui la Comunitat. És l’espai per a construir col·lectivament l’ideal de comunitat, com ens imaginem la comunitat que voldríem, a partir dels valors de la interculturalitat crítica? 
  • L’educadora reparteix a cada grup unes targetes amb conceptes que poden inspirar (vegeu Annex 1). Haureu de col·locar-les en la creació conjunta i pensar quin lloc tindrien aquests conceptes en la vostra comunitat. 
  • De nou, amb calma i cura reprenem la veu i diàleg entre nosaltres. Hem de crear la comunitat que voldríem. Primer, us heu de posar d’acord amb el que voleu fer: quins són els pilars d’aquesta comunitat? Com ens agradaria que fos la comunitat ideal? Tothom tindria benestar emocional, econòmic i accés a l’aigua i als aliments? O algunes persones acumularien molts diners i recursos: aigua, aliments, edificis, terres, i d’altres no en podrien accedir a aigua potable, menjar nutritiu, habitatge digne, terres comunitàries, i per tant hauria desigualtat d’accés als recursos?
  • Com fariem per a que tothom pugui donar la seva opinió i sigui escoltada? Com fariem per a que una persona no manés violentament sobre tota la resta? Parlaríem de les injustícies i denunciarem les desigualtats o ens quedaríem de braços plegats? En veure una agressió racista pel carrer actuaríem o la miraríem? Com faríem per evitar agressions i discriminacions? En veure gent sense casa l’ajudaríem o ens tancaríem a les nostres fortaleses individualistes? Com serien els espais públics on compartim o ens trobem a la gent? Hi hauria molta natura? Com seria aquesta natura? Hi haurien animals lliures i en el seu hàbitat o estarien en granges en males condicions i zoos? 

REFLEXIÓ

En l’activitat, hem passat de pensar i repensar la comunitat des de la comunitat més petita a la més gran. De la unitat a la comunitat. 

  1. Un cop tots els grups hagin acabat la creació conjunta, ens aixecarem i donarem una ullada a les creacions dels altres grups. 
  2. Ens asseiem en cercle:
  • Com us heu sentit durant l’activitat? Us heu sentit de la mateixa manera en els tres nivells?
  • Heu estat còmodes compartint amb els vostres companys i companyes? Com ha estat la gestió de l’espai, tant al dibuix com físicament?
  • En quin nivell us ha agradat més dibuixar?
  • Com ha sigut la creació conjunta de la comunitat ideal? Com és aquesta?
  • Creieu que les cures, el respecte a la diversitat, la no discriminació o la vulnerabilitat s’han de tenir en compte en tots els nivells?

Es poden comentar dibuixos o missatges que observem dintre les creacions, vinculats amb els conceptes treballats de la campanya. Es pot reflexionar sobre l’espai que cadascú necessita per viure i ser, i com ens fa sentir quan les altres persones ens ocupen aquest espai. També, sobre com acostuma a ser la comunicació, i de quina forma considerem que és agradable comunicar-nos i perquè hauria de ser així. 

3a part

Tancament

A

Ritme comú

15'
  1. Per al tancament del taller, demanem a l’alumnat que faci una rotllana. Tot el grup alhora ha de trobar un ritme comú i ho fem colpejant el pit suaument amb el palmell de la mà (simulant el batec del cor).
  2. Una vegada establert el ritme uníson, una persona ha d’iniciar la dinàmica amb frases com:
  • “Avui he reflexionat sobre…”
  • “Estic cuidant quan…”

Així de forma successiva fins a fer-ho tot el grup.

B

Sistematització

10'
  1. L’educadora recull el que vagin dient les alumnes.
  2. Després, l’alumnat ho escriu al mural.
Conceptes

CURES
Identificar i atendre les necessitats de les persones 

RESPECTE A LA DIVERSITAT
No discriminació cap a les persones, no fronteres

INTERDEPENDÈNCIA
Éssers que estem interconnectats i ens necessitem les unes a les altres per viure

VULNERABILITAT
 Éssers que patim i som fràgils