Resum sessió
Explorem els principis i lògiques que configuren l’economia social i solidària aquí i allà, des d’exemples concrets d’economia en el quotidià i la comunitat de proximitat. Fins a formes d’autoorganització comunitària de dones a diferents localitats, donant espai a la cooperació com a forma alternativa de trobar solucions comunes a situacions compartides.
Idea força
Existeixen opressions visibles i invisibles que generen discriminacions i racisme.
Conceptes clau
Interdependència, reconeixement mutu, identificació dels desequilibris a les relacions de poder. Feminisme, solidaritat, reciprocitat, vida en comú, comunitat sostenible, cures.
Objectius
- Posar en valor organitzacions d’arreu del món de dones que satisfan necessitats comunitàriament.
- Reflexionar sobre la sostenibilitat econòmica i social amb alguns exemples.
- Identificar les xarxes d’organització comunitària i interdependència als contextos de proximitat.
Dinàmica
PRIMERA PART
1. Presentació del grup (20’)
1a. Benvinguda i presentacions (5’)
1b. Dinàmica en moviment. L’energia en el nostre cos (15’)
SEGONA PART
2. Contrastos
2a. Conèixer l’experiència viscuda i els testimonis de l’entitat
(1h 15’)
TERCERA PART
3. Tancament (10’)
3a. Cercle de tancament (10’)
* Distribució de temps per a les dinàmiques ajustada a una sessió de dues hores.
Presentació de grup
Benvinguda i presentacions
Introduir el fil conductor del mòdul, sobre economia social i solidària, fent una mica de sondeig si coneixen el terme, a què els sona, etc.
Comentem com treballarem durant la sessió (dinàmiques i reflexió col·lectiva) i establim els acords grupals per al desenvolupament de les dinàmiques des de la participació activa, el respecte, reconeixement mutu i circulació de la paraula.
Dinàmica en moviment. “L’energia en el nostre cos”
Utilitzant música de fons per a la facilitació de la dinàmica corporal, ens movem per l’espai identificant diferents motors del cos i el que implica respecte a l’energia segons cada tipus de moviment que provem.
REFLEXIÓ
El cos és un sistema en si que es compon de diferents parts les quals estan relacionades. Quan identifiquem un motor corporal per exemple el cap, aquest element inicia el moviment, i la resta del cos es veurà afectada, visible o invisiblement. És un sistema interdependent.
El cos és energia en moviment. Depèn on posem el motor, quina velocitat, ritme… Utilitzarem més o menys energia. Com podem estalviar i ser previsores? Com fer que sigui sostenible, és a dir, com puc generar més energia de forma constant en comptes d’esgotar-me?
L’economia social i solidària aquí i allà
Cooperes o competeixes? Exemples d’economia en el quotidià
Continuant amb el grup caminant per l’espai, comencen una visualització, una recreació en temps real [27]:
- Imaginem que anem de colònies, tothom té la seva motxilla, estem anant d’excursió, fa bon temps, i comencem a pujar la muntanya (tothom fa els gestos de caminada, motxilla, pujar…) de sobte… El cel es comença a ennuvolar, i cau una tempesta terrible, el cel es fa fosc, i la pluja quasi no ens deixa veure. Què fem! (per uns segons observem les reaccions) continuem el relat, Hem de protegir-nos! (i observem)…
- A partir d’aquí, cadascú on s’hagi quedat, se’ls convida a observar a la resta, sense canviar-se de lloc, i a través de preguntes establim un diàleg amb l’alumnat posant en debat els avantatges i desavantatges de prendre eleccions individuals i col·lectives en situacions concretes, començant per aquesta…
REFLEXIÓ
- Què ha passat? Tenint en compte que ens hem dividit.
- Quant de temps podríem resistir així?
- Hem tingut temps a organitzar-nos?
- Quins avantatges ens hauria donat organitzar-nos?
- Quins perills hi ha si estic sol/a? Versus en grup?
Tornem a la rotllana i comentem un segon exemple:
Hem anat a viure a un poble petit, i ara els nostres fills han d’anar a l’escola, però al poble no hi ha escoles, perquè encara no hi han suficients nens i nenes. Al poble del costat els hi passa el mateix, doncs, què podríem fer?
Escoltem i debatem les possibilitats, recuperant algunes preguntes de la situació anterior.
En una lògica cooperació, les famílies decideixen ajuntar-se per muntar una escola conjunta. Aquesta opció comporta la resolució de la necessitat d’escolarització, però també de creació de llocs de treball, d’espais de socialització, i de participació comunitària, entre altres…
Ens imaginem, doncs que podríem arribar a fer, crear, articular en una estratègia conjunta i organitzada davant d’una necessitat comuna? (millors estructures, més seguretat, sentir-se part, etc.)
Els principis cooperatius sota l’Economia Social i Solidària
Breu explicació de quins són i que significa cada principi. L’educadora podrà aprofitar per fer aclariments de què és i perquè serveix l’ESS. Es pot utilitzar com a suport gràfic, la carta sobre els principis de l’ESS (vegeu Annex 1) de la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària (REAS) publicada l’any 2022.
REFLEXIÓ
- Com es manifesten en el nostre quotidià els principis de l’ESS?
- Què necessitem com a comunitat educativa perquè funcioni?
- Trobem exemples d’ESS a la comunitat de proximitat?
Experiències comunitàries d’autoorganització al Sud Global
Comentem amb suport d’una làmina (vegeu Annex 2) per experiència. Compartim amb la classe les experiències d’ESS impulsades per dones autoorganitzades (hi ha dos experiències mixtes), per satisfer les seves necessitats des de la base de suport mutu.
En funció del temps, es poden escollir algunes per a profunditzar en l’activitat econòmica que realitzen els projectes o algun element que hagi cridat l’atenció. És important posar atenció si hi ha alumnes a classe dels països on s’ubiquen algunes de les iniciatives. Si és el cas, preguntar i donar espai per comentar en veu pròpia si coneixia experiències, etc.
Joc col·laboratiu. Construir conjuntament el camí
L’alumnat es divideix en grups de 6 persones mínim i 12 màxim. Els grups s’ubiquen a un costat de la sala, en una fila, l’objectiu és que totes les persones integrants del grup, han d’aconseguir arribar a l’altre costat de la sala. Cada grup tindrà només dues fulles de diari que hauran d’utilitzar per a arribar a l’altra banda, les persones del grup, només podran trepitjar les fulles de diari per avançar, en cas de tocar terra, hauran de tornar a l’inici.
NOTA PER A LA DINAMITZACIÓ
Com a dinamitzadores hem d’observar els rols que es manifesten per tornar-los al grup en el debat, així com visibilitzar com ha estat el tracte, comunicació. Si veiem que el grup després d’un temps, no canvia la dinàmica de competència interna o individualitat, fem un “para i pensa”. Vol dir, diem STOP!, i els demanem un segon per a pensar, què estem fent?, ens està funcionat? Hi ha alguna altra alternativa per fer-ho diferent? I si provem? Els hi donem aquesta oportunitat de reflexió crítica i autoconsciència per continuar i aprendre.
REFLEXIÓ
- Què ha passat?
- Ha estat fàcil? Hi ha hagut coordinació?
- Com ens hem sentit?
Tancament
Imatge col·lectiva
Amb tot el grup a una banda de la sala, mirant cap endavant els convidem a sortir d’un en un (per donar temps a l’observació), i a posar-se com a una estàtua simbolitzant allò que he après o m’ha resultat significatiu de la sessió. És a dir, surt una persona i es posa a l’espai delimitat fent una estàtua amb el seu cos i es queda, surt una altra persona i posa la seva estàtua també, i així fins que surt tot el grup i es va conformant un quadre o imatge col·lectiva de tots els aprenentatges, emocions o conceptes significatius.
[27] Exemples estrets del suplement “ La uni petita”, de La Universitat del Cooperativisme UESCOOP 2023, Barcelona.
ANNEX 1
ANNEX 2
